Patrimoni Cultural
El conjunt patrimonial, d’alt valor històric, és el resultat d’un llarg procés de canvis i transformacions, portats a terme des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat. El seu naixement se situa als peus del castell, amb les restes de les muralles o construccions com l’Ermita de la Sang. Construïda al segle XIV, l’ermita fou fins 1571 l’Església Parroquial de Castalla. El 1577, es va convertir en la seu de la Confraria de la Preciosa Sang de Crist, es va convertir en seu de la mateixa i va passar a ser coneguda amb el seu nom actual. Es tracta d’un edifici gòtic, presenta una estructura d’una sola nau, dividida en cinc trams per mitjà de grans arcs diafragmes, amb capelles simulades als laterals. L’eix principal està presidit per un cambril amb la Mare de Déu de la Soledat, patrona de Castalla. Com a seu de la patrona exerceix un destacat paper simbolic i religiós en festes com els Moros i Cristians o la Setmana Santa. Als costats, s’hi localitzen la sagristia i l’escala que condueix a la cripta. Aquesta fou utilitzada per inhumar els habitabts de Castalla entre el segle XIV i 152 (any de benedicció del nou temple parroquial). A més d’aquesta cripta comuna, n’existien altres de caràcter familiar, com la dels Vilanova, senyors de Castalla, o la dels Pérez.
El creixement poblacional, al llarg dels segles XIV i XV, va impulsar la creació d’un raval, de planta irregular, a extramurs de la vila. Els seus carrers estrets i empinats, amb xicotetes placetes, són característiques d’aquest indret. En són un exemple la plaça de Sant Tomàs o la plaça de Sant Antoni.
També hi destaca la casa-palau de la família Soler, del segle XIX, un dels millors representants de l’arquitectura local. Popularment es coneix com la Casa Vermella o la Casa Roja pel color de la façana. A prop de la plaça, s’hi troba altra de les fites patrimonials característiques de Castalla: el Convent de Sant Francesc de Paula. Construït per l’Orde dels Pares Mínims, fundada per Sant Francesc de Paula, entre els segles XVIII-XIX. Del conjunt original, només queda en peu l’església. El campanar és una reconstrucció recent, mentre que el claustre ha desaparegut.
En els segles XVI i XVII, l’entramat urbà es torna més irregular, amb carrers i places més amples i construccions singulars com l’Església Parroquial o l’Ajuntament. Construïda en el segle XVI, l’Església Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció presenta la mateixa estructura que l’Ermita de la Sang: una sola nau dividida en cinc trams amb capelles laterals, d’estil gòtic. La seua portada manierista, del segle XVII, presideix el final del Carrer Major, mentre que la torre del campanar actua com a punt de referència de l’entorn. Al llarg del segle XVII, el Carrer Major de Castalla, es converteix en la principal artèria de la localitat i escenari d’algunes de les festes més importants, com els Moros i Cristians o la Setmana Santa. Aquest important carrer naix en un dels espais urbans més importants de la localitat: la plaça Major. En ella, hi trobem l’Ajuntament, construït en el segle XVII, la part baixa o llotja del qual, es va utilitzar fins a finals del segle XIX com a mercat. Hui en dia, encara és la seu de l’administració local.
